Un colom badoc volava,

perquè volia volar,

per tota la volta blava,

fins als núvols s’enfilava

volant a la babalà.

I com que no vigilava

va venir que va topar

amb un altre que passava.

I caient com una bala,

no li va valer el cop d’ala

i se la va ben ventar.

Vet aquí: si molt t’embales,

ve un moment que t’atabales...

I no s’hi val a badar!

LARREULA, Enric. Animalari.

Fotografia de Aroa Monterde.